ART ROMÀNIC

LA RUTA DEL ROMÀNIC

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà.

Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.

El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el segle XI fins ben entrat el XIII.^[1] Tot i la seva expansió és un art molt homogeni, per la qual cosa ha estat considerat el primer estil medieval europeu plenament constituït. Malgrat aquest consens, i com passava amb les llengües romàniques, van aparèixer en menor grau diferents escoles nacionals, com ara la catalana, molt relacionada amb la de la Llombardia. El seu nom és modern i revela els seus orígens en la tradició romana, de la qual s'inspira tant en arquitectura, en escultura i també en la pintura, en aquest cas, però, a través de la influència bizantina, molt forta al nord d'Itàlia.

Després de la descomposició de l'imperi Carolingi, el territori que abastava es fragmentà en petits estats i comtats regits pel feudalisme, sistema economicojurídic i de relacions socials que s'estengué per tot l'occident europeu a partir del segle XI coincidint amb l'expansió del romànic. El desenvolupament del romànic també va paral·lel amb l'eclosió de les llengües romàniques que s'han anat formant a partir del llatí en els segles precedents, amb el ressorgiment de la consciència de nació (l'abat Oliba ja parla de pàtria), i, concretament a Catalunya, amb la progressiva consolidació com a sobirans dels comtes de Barcelona.

Després d'un període considerat preromànic a la segona meitat del segle X, el segueixen dos períodes o estils dins el romànic que coincideixen a Catalunya amb dues etapes de la lluita per reconquerir el territori a l'Islam. Així, el primer romànic o romànic llombard coincideix amb l'antiga Gòtia, allà on havien arribat els comtes catalans al segle XI, i el segon romànic o romànic ple que s'ajusta amb la Catalunya Nova, el país conquerit al segle XII: les terres de Lleida, el camp de Tarragona i Tortosa, i amb el qual quedarà configurat definitivament el territori.

El romànic a Catalunya es prolongà fins ben entrat el segle XIII, és a dir, que encara era l'art vigent quan Jaume I conquerí Mallorca (1229) i València (1239). No va ser fins a la segona meitat de segle que progressivament s'anaren introduint a Catalunya les formes i l'esperit del nou estil que prendria el relleu, el gòtic.